Escorpí.

Sota les pedres, sobretot en llocs secs i càlids, podrem trobar fàcilment un escorpí gros o comú, Buthus occitanus. Al Camp de Tarragona, escorpit, a terres de l'Ebre, xaveta, al País Valencià, alacrà, i segons el DCVB se'n diuen gossets en algun altre lloc. Compte, la picada fa molt de mal!

Guia de rèptils.

Feia molta falta, una bona guia de rèptils actualitzada. És un camp amb moltes variacions taxonòmiques amb el temps, no és pas tan estudiat com els dels ocells, per exemple. Una bona guia, en treurem molt de profit. Encara que no sabem quant de temps passarà abans noquedi obsoleta per uns quants canvis taxonòmics ;-).

Sargantana cua-roja.

Un cop fotografiem la sargantana cendrosa, recordem que fa molt de temps que no hem revisat l'estat de la població de la sargantana cua-roja, Acanthodactylus erythrurus, així és que anem a veure'n. Efectivament, en una estona n'hem detectat cinc exemplars, sembla que per ara no cal preocupar-se per aquesta espècie, en tenim una bona reserva.

Sargantana cendrosa.

Molt interessant la presència d'una població de sargantana cendrosa, Psammodromus edwarsianus, al bosc Gran de Salou. Podria ser l'única població de tot el Camp de Tarragona i una de les poques a Catalunya. Una sargantaneta petita i preciosa, una veritable joia que no entenem com s'ha conservat fins ara i que caldria que continués conservant-se.

Un gran llibre, i gros.

No és un llibre de butxaca, precisament. Però representa que és la reedició del llibre també de Lynx de l'any 1995, amb el mateix títol. Bé, quasi el mateix, el primer era amb article; els. Aquest cop amb el David Camps enlloc de l'Àlex Aguilar, però amb en Jordi-Ruiz Olmo, com l'anterior. El llibre, però, no té gaire a veure. Està molt més documentat, òbviament amb informació molt més actualitzada, amb estudis en profunditat, molt més ben editat i il·lustrat, en definitiva, molt millor. Val diners, és clar, però paga la pena, és molt interessant.

Gats semiferèstecs.

Els gats assilvestrats, que molts cops són híbrids de gat domèstic i gat fer, són un gravíssim problema per als ecosistemes. Són grans depredadors, cacen milers d'ocells, rèptils, amfibis i petits mamífers. Milions a nivell mundial, han fet extingir moltes espècies, sobretot endemismes a illes. La llei catalana considera els gats de la mateixa forma que els gossos i les fures, és a dir, haurien d'estar registrats, xipats i controlats, és a dir, a casa. Però el compliment d'aquesta llei no té res a veure pel que fa als gats comparat amb els gossos. I, per acabar d'espatllar-lo, un projecte de llei espanyola protegeix els gats ferals. Una aberració, el gat feral o assilvestrat no hauria d'existir, és de les pitjors amenaces per a la fauna autòctona. Tothom s'escandalitza quan veu un gos assalvatgit, es reben moltes trucades de queixa a les administracions, però això no passa amb els gats, ben al contrari, hi ha gent que es dedica a proporcionar-los sopluig, menjar i aigua. Hauriem de començar a pensar a fer complir la llei, cada gat a una casa i controlat, com els gossos.

Cabra salvatge.

Cabra salvatge, Capra pyrenaica.